Maleabilidad y transformaciones : la "familia euroamericana" contemporánea

Una revisió a la família occidental des de les Ciències Socials pot revelar una aparent contradicció: mentre que d'una banda sembla tractar-se d'una institució en crisi permanent i d'una creixent fragilitat, d'altra les evidències acadèmiques i socials mostren no només la seva plena vigència, sinó també l'enorme rellevància que cobra en l'entorn contemporani, sobretot davant els escenaris de crisi i les seves conseqüències. Com va assenyalar en el seu moment Segalen (1992), en realitat ens trobem davant d'una institució extraordinàriament dúctil i amb una enorme capacitat d'adaptació a les circumstàncies socioculturals de cada context històric particular. En aquest article revisaré alguns dels canvis que poden ajudar-nos a explicar aquesta capacitat d'adaptació i que giren al voltant de factors clau com el gènere, la criança o les noves formes de parentalitat, entre d'altres. El cas espanyol em servirà com a exemple del grau i abast que arriben a tenir aquests canvis adaptatius i de com cada un d'ells ha suposat una reactualització del paper de la família més que la seva elegia o el seu epitafi. Finalment, em referiré a un component bàsic de la pervivència familiar: el seu paper com a malla assistencial bàsica de suport i atenció.An overall review of the Western family from the Social Sciences can reveal a seemingly contradiction. On the one hand it seems to be an institution in enduring crisis and of increasing fragility. On the other, academic and social evidences show not only its full validity, but also its enormous relevance - especially at crisis scenarios and their consequences. As Segalen (1992) pointed out, we are in fact facing and extraordinarily ductile institution with an enormous ability to adapt itself to the sociocultural circumstances of each particular historical context. In this article I will aim at some changes that may help us to explain such capacity and that lay on key factors such as gender, child rearing or new forms of parenting, among others. The Spanish case will serve here as an example of the extent and scope of these adaptive changes. Each one of them has entailed the re-enactment of the role of the family rather than becoming its requiem or epitaph. Finaly, I will refer to a basic component of this family survival: its role as a basic support and care network.Una revisión a la familia occidental desde la Ciencias Sociales puede revelar una aparente contradicción: mientras que por un lado parece tratarse de una institución en crisis permanente y de una creciente fragilidad, por otro las evidencias académicas y sociales muestran no solo su plena vigencia, sino también la enorme relevancia que cobra en el entorno contemporáneo, sobre todo ante escenarios de crisis y sus consecuencias. Como señaló en su momento Segalen (1992), en realidad nos hallamos ante una institución extraordinariamente dúctil y con una enorme capacidad de adaptación a las circunstancias socioculturales de cada contexto histórico particular. En este articulo revisaré algunos de los cambios que pueden ayudarnos a explicar esta capacidad de adaptación y que giran en torno a factores clave como el género, la crianza o las nuevas formas de parentalidad, entre otros. El caso español me servirá como ejemplo del grado y alcance que llegan a tener estos cambios adaptativos y de cómo cada uno de ellos ha supuesto una reactualización del papel de la familia más que su elegía o su epitafio. Por último, me referiré a un componente básico de la pervivencia familiar: su rol como malla asistencial básica de apoyo y cuidado